Fuets de llegenda

Era potser ja massa tard. La senyora Àngela als peus del llit aplaudia detingudament tots i cadascun dels ballets que, fidelment i amb tot luxe de detall, la petita interpretava... Havia estat capaç de desenvolupar tota sola el ball de gegants i el dels nans i a base de sonores onomatopeies havia reproduït l’encesa i l’esclat dels fuets del drac...Mentrestant la finestra, que emmarcava la lluna, romania oberta per refrescar l’habitació amb l’oreig de les nits de setembre, oferint al mateix tems un concert a càrrec dels grills i les reinetes de la bassa del costat...

De cop i volta els acords de la revetlla es deixaven sentir també als sembrats del vinyet.. La petita Claustre començaven a notar la rebel•lió de les seves parpelles mentre la seva àvia arrencava els primers badalls a unes arrugues octogenàries... El dia havia estat molt intens.

Sota un sol més lluent que el del portal del pont havia vist dansar una darrere l’altra totes les comparses, havia acompanyat els gegants de porta a porta i havia hagut de marxar, malhumorada, de la Casa de la Ciutat, després de què fos descoberta sota les faldilles del bou pels guants blancs de l’agutzil, que frisava ja per asseure’s a la taula de Festa Major... A la tarda també hi havia hagut festa grossa... Les comparses havien rendit homenatge a la patrona de la ciutat...La petita havia restat amb un silenci prudent en l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre i havia observat a primera línea com l’àliga deixava, per uns moments, la seva altivesa per fondre la seva reverència final amb un sentit aplaudiment davant la verge trobada...

De cop i volta un sonor “ Ball de rams!” ressonà dins l’habitació, fou llavors quan la senyora Àngela executant una maniobra molt hàbil començà a desfilar pacientment històries i llegendes del folklore solsoní que al llarg dels segles tants avis havien sabut destil•lar...Ara la petita restava expectant, enfundada en un edredó de les tres bessones, com la seva àvia esdevenia, de sobte, un autèntic joglar atresorat d’històries que, com els mites, sempre esdevenen autèntiques i reals...A l’ univers de la nostra ment.

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu