Prometatge

Feia temps que a Solsona no s’esdevenia cap pugna. Segons diuen els savis això era degut un gegant filisteu, conegut com a Goliat, que venia d’algun poble del pròxim orient i decidí quedar-se a la nostra ciutat, després de quedar meravellat per la riquesa dels nostres paisatges.

Ràpidament, la gent de Solsona, profundament agraïda per la protecció de pobles invasors i del drac de deu mil escates que corria pels serrats dels contorns, van forja-li un casc vestit amb un plomall que generosament li havia regalat el mateix gegant del Pi de Barcelona. També li forjaren una porra que aviat esdevingué el temor dels gegants i els dracs veïns i finalment, també, una cuirassa amb els escuts de les cases nobles que tenien o havien tingut jurisdicció sobre Solsona.

A la seva esposa, la geganta vella, el millor orfebre de la comarca li confeccionà una diadema amb el sol de la nostra ciutat i un àngel de la victòria per lluir-lo sobre la mà. Segons sembla ser, mentre el sol de la diadema de la geganta no s’apagui Solsona serà pròspera i lliure per sempre més.

Al cap de mig segle, segons els escrivents de la Confraria del Claustre, la parella de gegants vells van tenir una filla de la qual, només al néixer, els millors trobadors versaren la seva bellesa encisadora. Es veu que va ser tan gran el ressò que tingué a les contrades circumdants que el gegant vell, tip de la situació, de tan en tan engegava el bou i la mulassa plens de fuets carrer Sant Miquel avall, per tal de fora de la ciutat els pretendents que a centenars i feien cua.

Un bon dia però, comparegué davant els gegants vells un gegant abillat amb les millors vestimentes que un noble de l’època podia presumir. A la relluent corona es podien veure clarament els escuts de les cases més senyorials de Solsona. Pel que es veu, el jove gegant d’ulls blaus estava emparentat amb els Llobera, que tanta influència tenien en aquells temps.

Després de fer les pertinents presentacions, el gegant jove demanà la mà de la filla dels gegants vells i tal i com ho apunten aquells qui ho van presenciar, ella va irrompre, de cop i volta, al mig de la plaça des d’una de les arcades de cal Aguilar esperant el consentiment dels seus pares. Després de rumiar-s’ho una mica, sobre tot el gegant vell, van assentir amb el cap i els gegants joves es fongueren en una abraçada davant de tots els solsonins que en aquell moment passaven per la plaça.

Van decidir celebrar-ho immediatament i per sempre més. Per això, encara avui, els gegants, durant les Festes del Claustre, després de les pertinents presentacions de cortesia, i amb el previ consentiment dels gegants vells, celebren la petició de mà de la geganta jove per part del gegant jove, amb un esclat de festa final on deixen volar, enmig de la gent que els envolta, la suavitat de les seves capes envellutades.

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu