Obrint pas

Molt abans que la humanitat arribés a la península, les boscúries de Solsona, llavors frondoses de roures i alzines, eren plenes d’óssos clars i foscos, que feien i desfeien lliurement per sobre de la resta d’animals. Al cap de moltes primaveres quan els primers solsonins poblaren aquestes terres, va fer-se insostenible i molt conflictiva la ocupació conjunta del mateix territori. Consegüentment els óssos, que des de feia milers d’anys s’havien considerat els senyors del territori, van haver de marxar lluny del nou poble que s‘havia format, esglaiats pel bullici i la tabola que havia trencat la pau del seu silenci i del cant de l’àliga sobirana que des d’antuvi ja voleiava per damunt les alzines, les pollancres i els seus rierols.

Malgrat això els solsonins, ja llavors bons comerciant, van saber arribar a un acord amb els plantígrads, car del contrari encara avui seria imprudent sortir a prendre la fresca als nostres carrers i places. Varen decidir, després de molts dies i algunes nits de negociació, que un cop l’any els óssos tindrien ple dret sobre la ciutat, és a dir, tornarien, per uns instants, a ser els senyors del poble i per tant, hi farien el que més els hi plagués.

S’escollí el primer dia de la Festa Major, el dia en que es celebrava un important mercat per tal de proveir les famílies per els dies grans de Solsona. Els óssos passaven a cobrar el tribut que l’ajuntament reclamava durant la resta de l’any als marxants, normalment consistent en petites quantitats de mercaderia. Si el comerciant s’hi negava els óssos tenien ple dret a trencar tota la parada del botiguer a cops de bastó. Tot hi així, casos així es donaven molts poques vegades. En acabar el dia, els óssos dansaven algunes danses pels nostres carrers i places, d’aquí el seu ball. Encara avui ells són els encarregats de encapçalar els passacarrers de les nostres festes i posar ordre, gelosos com són de l’harmonia i el silenci que es respirava a la terra quan l’home encara era home i els óssos eren amos i senyors de les contrades més septentrionals.

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu