El nostre "Antoniu"

Fa molts anys, segons alguns entesos cap allà al segle XVI, quan Solsona encara no era ciutat i no tenia bisbe, molts catalans decidiren conèixer la terra nova, Amèrica. Un indret que Cristòfor Colom va descobrir, malgrat no saber-ho, als pobles d’occident.

Aquest descobriment establí una fructífera ruta marítima. Diuen les cròniques que el comerç entre Europa i Amèrica van ser de gran importància i sembla ser que molts d’aquells primers grumets, o bé es convertiren en comerciants de gran fortuna, o pel contrari, perderen negocis sencers, per culpa de la sort atzarosa d’un mar que mai descansa.

Un dels solsonins que van anar a fer les amèriques va ser un tal Antoni, de qui només sabem que tenia l’ofici de militar i era conegut per a seva fatxenderia, malgrat que no s’alçava ni un pam de terra . No obstant això, no seria pas estrany que viatgés al nou continent, ja que els militars van ser de les primeres persones en fer-ho, car la corona castellana volia dominar i imposar la seva doctrina costés el que costés.

Segons conta la tradició, ens podríem posar d’acord en afirmar que el nostre l’Antoni, d’una manera o altra, viatjà a Amèrica; alguns diuen que va fer molta fortuna, d’altres que més aviat poca i que amb prous feines va poder retornar al principat. El que sí que és cert, és que els solsonins, segurament en to de mofa i burla, l’anomenaren “l’Antoniu ricu,” nom que encara conserva.

Així doncs, després de moltes vicissituds, l’Antoni retornà a Solsona, malgrat que ningú no s’explica com. Un cop a Solsona, quan passejava pels carrers explicava entre la gent les seves grans gestes a l’altra banda de mar, ben abillat, plomat i presumit com era .També era un habitual dels cafès on no resultava estrany veure’l sempre envoltat d’un cercle de cadires entre grans escarafalls i rialles.

La més famosa, però, no la va fer pas a Amèrica, sinó a Solsona. Sembla ser que va ser ell qui hauria matat el drac que feia anys que atemoria a la gent de la comarca. Sorprenentment, amb la seva valentia, pròpia, això sí, d’algú que no està cuit del tot i amb l’ajuda dels cavallets. Més tard, però, alguns testimonis digueren que a l’hora de la veritat va ser la mulassa qui, realment , a cops de cosa i amb un parell de fuets, engegà la bèstia verda darrera l’obaga del castell vell.

Per recordar les gestes de l’Antoni per sempre més, els solsonins, mestres com són de l’ escarniment i la sàtira, van fer una copia de cartró i la van posar a sobre la Mulassa, amb un havà de dimensions considerables a la boca, que ell solia fumar per presumir de la seva estada al carib. Des de llavors no ha deixat mai de fer viatges al mig de la nostra Plaça Major i fa més de tres cents anys que la seva ruta la conformen les baixades i pujades del nostre ajuntament.

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu