El tribut de Goliat

Ja des d’antuvi la ciutat de Solsona va tenir vàries entrades. Pel que sembla el fet de ser seu de bisbat i tenir bisbe, va encomanar als ciutadans un tarannà presumit, elegant i senyorial que ràpidament s’encomanà a la gent de les contrades més pròximes. Així no és d’estranyar que els pagesos que entraven a Solsona, posseïdors com eren de grans extensions i fortunes volguessin entrar amb els seus carruatges pel pont, travessant el magnífic portal per entrar a Solsona amb l’objectiu de comprar o vendre allò que havien de menester .

El gegant vell, llest com era, adonant-se de la situació, un divendres al matí, quan encara les pollancres de la ribera eren plenes de rosada, bo i arromangant-se les faldilles i la enorme capa grana, va col•locar una cama a banda i banda de pont, per allí esperar el primer pagès. Pel que diuen alguns solsonins que ho van presenciar, el gegant vell va acostumar-se a demanar un tribut a tots aquells que volien passar pel pont. Al llarg del dia no era estrany veure en un costat de pont dotzenes d’ous, cabres, mules i fins i tot algun cavall i alguna padrina sobrera, que llavors el gegant vell repartia entre la gent necessitada per donar, finalment, allò que sobrava al drac que vivia a les muntanyes i així mantenir-lo ben fart. Sembla ser que va arribar a recollir tan menjar que encara avui en sobra per aquells nens de Solsona que no volen menjar allò que els donen els seus pares.

Pel que diu la gent, una vegada, fa moltes llaurades, un pagès que portava oques es va negar a donar la part requerida al nostre gegant i aquest sense més contemplacions li va propinar un cop de porra que d’una revolada va anar a parar amb carruatge inclòs al cap de munt del castell de Lladurs, passant per sobre Rotxés i Santa Maria.

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu