Les plomes de l’àliga

Tal i com expliquen els més vells, va passar que Solsona, per motius que encara avui els savis desconeixen,va quedar orfe de senyors que la governessin.

Prospera com era aquesta zona i la ciutat que la regia, la noticia va córrer com la pólvora i es va escampar per molts indrets del món, tan és així, que no tardaren a presentar-se senyors de les contrades més diverses per tal de fer-se amb l’àliga coronada de Solsona.

Llavors com avui, es creu que aquell que posseeix l’àliga i les seves plomes, s’erigeix com a senyor absolut de la ciutat. Cal parar atenció en la llegenda que diu que el preuat ocell es va esdevenir de cop i volta quan Solsona va rebre el títol de ciutat i que des de llavors té tantes plomes com habitants té Solsona.

L’enfrontament més fort va donar-se al bell mig de la plaça Major i el van protagonitzar quatre senyors provinents de llocs ben diferents; el primer era representant de la zona del magreb, el següent de l’amèrica precolombina, un tercer provenia dels pobles del nord d’Europa i l’últim de l’africa subsahariana.

Encara avui si escolteu amb deteniment les pedres podreu notar com de cruenta va ser la batalla d’aquests diferents pobles per tal d’aconseguir el preuat ocell. Gran part de Solsona i la seva contrada va quedar arrasada i fins i tot el conflicte es feu extensiu a molts indrets del món de forma simultània.

Finalment, veient que l’àliga, superbiosa com era, mai els perdonaria l’estrall que havien fet al seu plomatge després de dies grisos de guerra. Els quatre nans decidiren, en un acte ple de raonament, que allò millor que podien fer era romandre junts per tal de guiar Solsona a partir de la unió dels coneixements que tenia cadascuna de les ètnies que representaven.

Avui, doncs, tots els Solsonins hem d’estar orgullosos que durant les festes del Claustre els quatre nans ens demostrin que es possible la convivència de diversos pensaments, religions i cultures, en un ball ple d’alegria i harmonia. Pel que sembla són molt escassos els llocs on es pot veure un acte d’aquestes característiques.

Mentrestant, i si us hi fixeu bé, podreu veure l’àliga com s’estarrufa de contenta cada vegada que, per culpa d’un naixement, li creix una ploma nova i passa a formar part d’aquest gran plomatge...De tots colors, com la realitat solsonina.

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu