Manel Casserras i Boix, mestre geganter

Manel Casserras i Boix (Solsona, 20 de gener de 1929 – 9 de juliol de 1996) nasqué en el sí d’una família treballadora. El seu pare, sabater de professió, i la seva mare, mestressa de casa, tingueren tres fills: en Ton, el Tomàs i el Manel. Sent el petit de casa hagué d’aprendre ofici fora. Com a resultat d’això, s’inicià d’aprenent de sastre als dinou anys. Així i tot, ja denotava inquietuds artístiques que plasmà pintant el Centre Catòlic Solsoní.

Va estar-se dos anys a Barcelona per millorar en l’ofici. Però aquests anys també li serviren per millorar les seves qualitats com a dibuixant i pintor amb mestratges de Saiz de la Maza o de Pepe Boix. Acabats els estudis, tornà a Solsona i obrí una sastreria.

L’any 1955 es casà amb la Lola Solé, amb la qual va tenir un fill, el Manelet. La seva esposa, a part de les feines de casa, també l’ajudava en la seva tasca fent de modista.

Manel Casserras

El Manel va tenir el primer contacte amb el món dels gegants gràcies a la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, que el 1956 li demanà l’elaboració d’una nova indumentària per l’Antoniu Ricu en motiu de les festes de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. També se li demanà que fes una remodelació del cap del Bou.

A partir d’aquí l’obra del Manel començà a fer-se cada vegada més coneguda, no només en contrades solsonines sinó també arreu del Principat, fet clarament impulsat gràcies a la demanda que se li féu de reconstruir els Gegants del Pi de Barcelona.

No és cap secret que quan el Manel havia de fer alguna figura de nou en nou, dins l’àmbit solsoní, agafava trets d’algun conegut o d’algú rellevant de la ciutat. Així, es pot veure una clara similitud entre la fisonomia de la seva muller i la Geganta Jove (construïda el 1966) o s’endevina inequívocament la figura del Pep dels Oriols, el que era escombriaire de Solsona, en el gegant que porta el seu mateix nom (construït el 1986). Els nostres elements folklòrics no els podríem entendre avui sense l'obra d'un personatge clau que durant prop de quaranta anys n'ha mantingut el seu aspecte i la seva conservació. Dins el seu llegat cal destacar els elements que va fer per les celebracions del Corpus i de la Festa Major de la ciutat de Solsona.

Manel Casserras amb el Gegant Vell

La peça més significativa de tots ells és, sens dubte, el Gegant Vell, reconstruït el 1959, juntament amb la seva parella, la Geganta Vella. Sobretot el gegant ha adquirit una especial significació en el cor de tots els solsonins tant per la seva majestuositat i sobrietat com per l’amor amb el qual és sabut que es va reconstruir. Gegant amb gran expressivitat humana, emblema de la ciutat, que traspua serenor, molta gent coincideix en què és la peça que millor representa el saber fer del Manel. A ells dos se’ls afegiren, al cap de pocs anys, l’altra parella que conforma el quartet, el Gegant Jove i la Geganta Jove. Però no només són els gegants sinó tot el conjunt d’elements els que doten les nostres festes d’un atractiu inigualable. Els cavallets (1965), nans i óssos (1968 ) juntament amb peces del bestiari com el bou (1956), la mulassa i l’Antoniu Ricu (1956), el drac (1962) i l’àliga (1967) són imatges que el Manel va reconstruir magistralment per la seva ciutat. Cal puntualitzar que estem parlant d’uns elements centenàris i, per tant, s’ha de remarcar que la construcció original de les peces és molt anterior a l’època a la qual ens referim. També cal fer menció dels gegants de Carnaval que es forjaren al taller del Manel per la seva singularitat.

El Manel no només es va dedicar als gegants. També va formar part del consistori solsoní ocupant una regidoria, des del 1987 fins el moment de la seva mort. A més, dedicà part de la seva habilitat artística a la restauració de diverses fonts de la ciutat (a partir del 1988), a rehabilitar la façana de la Catedral (1991), a la reconstrucció del mosaic de la cúpula del Claustre o a la restauració de les escultures de la portalada de l’esglèsia de Solsona (1993). Fou precisament l’any 1993 quan en Manel adquirí renom a nivell internacional gràcies a un grup de gegants que féu per una mostra internacional d’un parc temàtic sobre Catalunya al Japó.

En Manel, juntament amb el Joan Roure, van ser dues persones clau en el sí de la manifestació folklòrica solsonina. Per aquest motiu, l’any 1983, l’Agrupació de Geganters de Solsona els atorgà el grau de Geganters d’Honor.

La tasca del Manel té continuïtat en el seu fill, el Manelet. I tot i que amb la pèrdua del mestre els gegants quedaren “orfes”, el seu fill rebé un bon mestratge del millor de tots, el seu pare i persona cabdal dins el món geganter.

Cronologia de l’obra gegantera de Manel Casserras

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu