El naixement de l'agrupació

La tradició dels dansadors i portadors es va mantenir més o menys constant fins que l’any 1973, en companyia dels portadors oficials, un grup de joves, sense cobrar, va començar a entrar en el teixit festiu sota la mirada atenta dels antics geganters. Al mateix temps van començar a indagar sobre els orígens i la història dels improperis amb un afany d’entrega i curiositat sense precedents. El punt d’inflexió definitiu es va esdevenir l’any 1974 quan un jove Solsoní va fer dansar una geganta durant el ballet tradicional. Finalment, l’entitat es formalitzà l’1 d’agost de 1979 i s’elaborà una comissió per confeccionar els estatuts. Un any després, el 10 de setembre 1982, s’aprovà el text i l'11 de desembre del mateix any es formà la primera junta que fou la predecessora de 4 més fins arribar a l'actualitat.

1977 - Els Geganters

Abans de la instauració de l’entitat la gestió del patrimoni folklòric havia estat motiu d’alguns frecs entre l’Ajuntament i la Vint-i-quatrena. Passada la Coronació, a tall d’anècdota, la Vint-i-quatrena va dirigir una extensa carta al consistori on retreia a l’Ajuntament alguns aspectes de la desimboltura i el sufragi dels costos dels improperis on s’hi citava textualment “Un régimen de propiedad bipartito, con toda probabilidad, continuarà motivando nuevos roces y renovados disgustos”.

L’Ajuntament no tardà a contestar posant èmfasis en l´incompliment de l’acord de construir dos gegants vells per part de la Vint-i-quatrena i aprofità per remarcar la visió que tenia el consistori sobre la gestió dels mateixos “El motivo de acordar la confección de dos ejemplares del gigante “Goliat” fué el deseo de unificación de los criterios completamente dispares de ambas entidades”.


Si a aquests precedents de conflicte hi afegim els successos de la festa del Corpus del 1979, que va quedar notablement deslluïda per una manca de coordinació entre les distintes entitats, la poca idoneïtat de les sortides fora de Solsona, on els gegants històrics van ésser reemplaçats per gegants de colles o barris sense la solera històrica i moltes vegades artística dels seus antecessors i la manca d’una normativa que protegís i al mateix temps establís els drets i els deures de la manifestació, s’arribà a una situació on va ser indispensable determinar i establir les sortides de les comparses i els motius que les podien induir per així plasmar-ho per escrit.

L’esborrany del text es va consensuar els dies 20 i 21 de desembre de 1981 i el 20 de gener de 1983 es va presentar el definitiu. Consegüentment les tres entitats van trametre-ho als seus òrgans: l’Ajuntament al Ple, la Vint-i-quatrena de la Mare de Déu del Claustre a la Junta General i els Geganters a l’assemblea General. Un cop aprovat per les tres entitats se signà el 23 d’abril de 1983.

1983 - Firma del protocol geganter

En el Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la Ciutat de Solsona queda reflectit quina ha de ser la desimboltura de totes les comparses i els dies en que s’ha d’efectuar, essent aquest text pioner a Catalunya. Avui, són moltes les ciutats i pobles que han copiat el nostre text per poder conservar les seves manifestacions folklòriques en una línia de respecte fidel al sentit de la tradició, esdevenint doncs, un altre tret distintiu del fet geganter a Solsona


A banda del compromís amb el patrimoni festiu, els geganters també han vetllat per la conservació d’altres aspectes de la cultura solsonina. Per exemple, la defensa i recuperació de la banda que llueixen avui els nostres regidors el 1981 com a distintiu típicament Solsoní, anterior a 1626, quan el primer Ajuntament democràtic pensava que era un símbol franquista, com també, la confecció dels vestits dels Agutzils que ja van ser presentats i proposats mitjançant un croquis de Casserras l’any 1981 i no van efectuar-se fins l’any 1994 en motiu dels 400 anys de ciutat. Una de les últimes aportacions culturals, estretament lligades amb el patrimoni folklòric, ha estat la recuperació dels mascles durant les Festes del Claustre de 2009.

L’agrupació ha organitzat, al seu torn, diverses exposicions en les quals s’ha pogut reunir algunes de les peces folklòriques més importants de Catalunya i on s’han recuperat elements de la festa que restaven en mal estat de conservació. Al mateix temps l’agrupació també ha estat responsable de l’edició de dos audiovisuals (Memorial dels geganters l’any 2006 i 25 anys de protocol l'any 2008), diversos articles relacionats amb la festa i d’infinitat de col·laboracions de diversa naturalesa.

Rebre el títol de Geganter d’honor de la ciutat de Solsona és, segurament, una de les distincions més importants amb la que es pot premiar a un geganter, ja que denota l’entrega per una tasca ben feta cap a la nostra ciutat i cap a la seva principal tradició. Ostenten aquest títol, entre d’altres persones; els antics portadors, els diferents Macips, el mestre Roure i el mestre Casserras, persones sense les quals no es podria entendre el moviment geganter de la nostra ciutat.

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu