Joan Roure i Jané, compositor

Joan Roure i Jané (Solsona, 11 de novembre de 1921 – Andorra, 14 de desembre de 1990). Als quatre anys inicià solfeig amb el seu pare i més tard ingressà a l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre on amplià els estudis musicals. Després d'un temps començà els estudis de trompeta de la mà del seu pare i també els de violí a les ordres d'un professor particular, al mateix temps que s'iniciava en els d'harmonia. Aleshores fou quan entrà a formar part de l'Orquestra Planes. Anys més tard fundà l'Orquestra Moderna Solsonina, formació que durà fins tres anys després de la guerra civil. L'any 1944, juntament amb un familiar, fundà la Cobla Orquestra Diamant Club, que fou el seu gran pedestal. Durant un llarg període d'anys, aprofitant els estudis d'harmonia, composició i contrapunt, va compondre infinitat d'obres i arranjaments musicals que encara interpreten actualment orquestres i orfeons catalans. Més tard formà l'Orquestra Dekaros a Lleida, dirigí l'Orquestra Triomfal d'Igualada, dirigí la Cobla Orquestra Amoga de Vidreres, creà l'orquestra del Principat d'Andorra (Dixi Combo), l’Orquestra Rebés, creà l'Institut d'Estudis Musicals d'Andorra la Vella, el prestigiós Orfeó Andorrà i l’Escola Municipal de Música de Solsona.

Joan Roure

La vinculació musical de Roure amb el folklore solsoní s’inicià en el període de la postguerra, temps difícils per a la cultura tradicional catalana. Roure partia d’un material conegut, els arranjaments que havia fet el solsoní Ramon Pujol durant la segona república, per reelaborar-lo de forma personal. En Joan sapigué tractar les melodies dels ballets tradicionals amb una delicadesa pròpia. D’aquí en sorgiren unes partitures convertides en petites joies esplèndides que el compositor aconseguí popularitzar entre els solsonins tot incloent-hi melodies familiars per a la gent de la ciutat, fragments de cançons tradicionals, etc. I no només foren arranjaments sinó que també composà diversos ballets i pasdobles per a orquestra, la majoria dels quals foren dedicats als gegants, que són tocats any rere any per l’Orquestra Patinfanjàs durant les festes del Corpus i les festes en honor a la Mare de Déu del Claustre. Per la seva vinculació i participació en el nostre folklore rebé, a l’any 1983 juntament amb el Manel Casserras, el grau de Geganter d’Honor que li atorgà l’Agrupació de Geganters de Solsona.

Els pasdobles que composà pel nostre folklore, tots per a banda, són els següents:

  • Anar fent
  • Cercavila
  • El Gegant Vell
  • La Geganta d’en Manel
  • El Gegant Jove
  • La Geganta Vella
  • La Geganta Jove
  • La pujada

Els ballets que interpreta la cobla a la plaça durant les diades festives, i que acompanyen els gegants i la resta d’improperis, són:

  • Ball dels óssos (arranjaments)
  • Cavallets (arranjaments)
  • Ball del Drac (composició de J. Roure i Jané)
  • Ball de Nans ( composició de J. Roure i Jané)
  • Ball de Bastons (arranjaments)
  • Ball de l’Àliga (arranjaments, tot i que la introducció és composició de Roure)
  • Ball de Gegants (arranjaments)

Gràcies al mestre Roure, les festes del Claustre poden gaudir d'un univers musical incomparable, amb un gran nombre de partitures que són adients per cada moment de la festa i que estan pensades i elaborades amb el sentiment d’algú que ha nascut, viscut i estimat la tradició catalana i la solsonina.

3 de setembre de 2015 | Geganters de Solsona | Disseny i programació: Edgar Riu